He trobat una web rusa on hi ha una gran varietat de contes amb les respectives il.lustracions.
La narració està en rus, evidentment, però amb l'ajut del traductor, les il.lustracions i una mica d'imaginació... potser podem completar les històries. Estaria bé passar-los a powerpoint.
Us deixo un exemple d'un que m'agradat força, el conte d'una formiga, que mentre escombra el formiguer cau i es fa mal. Els altres animals del bosc l'ajudaran tot buscant herbes remeieres per guarir-la.
Pintar primero una jaula con la puerta abierta pintar después algo bonito algo simple, algo bello, algo útil para el pájaro. Apoyar después la tela contra un árbol En un jardín en un soto o en un bosque esconderse tras el árbol Sin decir nada, sin moverse A veces el pájaro llega enseguida Pero puede tardar años antes de decidirse. No hay que desanimarse Hay que esperar Esperar si es necesario durante años La celeridad o la tardanza En la llegada del pájaro No tiene nada que ver Con la calidad del cuadro. Cuando el pájaro llega, si llega observar el más profundo silencio esperar que el pájaro entre en la jaula y una vez que haya entrado cerrar suavemente la puerta con el pincel.
Después borrar uno a uno todos los barrotes cuidando de no tocar ninguna pluma del pájaro.
Hacer acto seguido, el retrato del árbol, escogiendo la rama más bella para el pájaro, Pintar también el verde follaje Y la frescura del viento, El polvillo del sol y el ruido de los bichos de la hierva en el calor estival y después esperar que el pájaro se decida a cantar.
Si el pájaro no canta, mala señal, Señal de que el cuadro es malo, Pero si canta es buena señal, Señal de que podéis firmar. Entonces arrancadle delicadamente una pluma al pájaro Y escribid vuestro nombre En un ángulo del cuadro.
Hi ha alguna cosa estranya i misteriosa que aguaita a Alice en la foscor, el Monstrejo. Una situació divertida en la què, Alice, s'encarregarà de canviar els papers.
A les planures de l’oest hi viuen els indis sioux. Són els millors caçadors del món. Els agrada caçar bisons i per seguir el rastre del bisó cal caminar sense fer : NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL.
En Llobató era el més petit del indis sioux. Però volia ser el més gran caçador de bisons de tota la plana. I per això s’entrenava a caminar sense fer: NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL.
S’entrenava, s’entrenava i s’entrenava. Caminava pel bosc tot arrupit i … CRAC! Havia trencat una branca sense voler Caminava pel bosc arrupit i … CLOC! Havia fet caure una pinya sense voler. Caminava pel bosc tot arrupit i … BARRABUM! Havia fet rodolar una pedra, sense voler. Ai! Es tan difícil caminar sense fer soroll!
El petit Llobató s’entrenava i s’entrenava. I un dia, quan caminava pel bosc tot arrupit, tan arrupit que no aixecava ni tres pams de terra gairebé sense fer NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL , la ploma que duia al cap es va ficar dins el nas d’un bisó!. El bisó, que ni havia sentit venir en Llobató, va fer un esternut: ATXUMMMMM! Tan fort, que va espantar tot el ramat de bisons. Quan els bisons s’espanten corren i corren i corren fent un soroll més gros que un terratrèmol: PATATRUC! PATATRUC! PATATRUC! Feien els bisons corrent. Ho feien tan i tan fort que no van deixar sentir els xiscles d’alegria que feia el petit indi Llobató: IAOUUUUUAAAAUUUU! IAOUUUUU! IAOUUU!
En Llobató, petit gran caçador, xisclava, saltava i ballava perquè ja sabia caminar sense fer : NI MICA, NI GOTA, NI POC, NI GENS DE SOROLL. (desconec l'autor) I per arrodonir el conte, una dansa ben animada del grup Pica Picarol, "Vella dansa d'un vell indi". Si visiteu la seva web podreu escoltar moltes més.
