diumenge, de febrer 17, 2008

Sóc mestra de petits


En saber que sóc mestra, la gent sol preguntar-me que ensenyo.
Quan explico que sóc tutora de nens i nenes de 3, 4 i 5 anys, generalment responen amb un "Ah!" tan ensopit que m’agradaria exclamar:


On sinó allà m’abraçaria un jovenet ben plantat i em diria que m’estima?

On més podria lligar llaços al cabell, ajustar cinturons, veure una desfilada de modes a diari i encara que sempre em vesteixi de la mateixa manera, sentir dir que el meu vestit és bonic?

On més podria guiar en l’escriptura de les primeres lletres una maneta que potser algun dia escrigui un llibre o un document important?

En quin altre lloc oblidaria les meves penes perquè he d’atendre tantes “discussions”, “cocos” i cors afligits?

On conservaria l’ànima jove, sinó en mig d’un grup l’atenció del qual és tan efímera que sempre he de tenir a mà una capsa de
sorpreses?

En quin altre lloc vessaria llàgrimes perquè cal donar per acabat un any de relacions felices?

Sóc una mestra d'Educació Infantil com moltes altres que sembren, perquè d'altres recullin.

Em sento gran treballant amb petits!


L'he trobat aquí, al bloc personal de la Maria José Cervelló Pérez. A què és bonic?

Il.lustració de Gingerpixels

5 comentarios:

Ger Carreras ha dit...

Hola Sther!
No ens coneixem, però m'agrada el teu blog. T'he deixat un regalet en el meu blog:
http://classeitic.blogspot.com

Núria ha dit...

Hola!!
És preciós aquest escrit!!!
Jo també sóc mestra d'Educació Infantil i no ho canviaria per res del món! És molt gratificant estar amb els petits, aquelles abaraçades i petons no tenen preu!!
Un petó!
I felicitats pels premis que us atorguen!!

Infantil 1 a 3 ha dit...

Hola jo encara estic amb els més petits 1 a 3 anys.
He encetat un nou blog, on conte les petites (grans coses) que fem a l´escola
http.//www.elspetitsdelaescola.blogspot.com.

El text molt bonic...
Fa falta que contem el que fem i com ho fem

Sther ha dit...

Moltes gràciesss ger! Segur que trobo coses interessants en el teu bloc. Un petó.

Hola Núria, gràcies també a tu per les felicitacions. Un altre petó per tu!

infantil 1 a 3, doncs sí, sí diem que estem a 0-3, encara el "AH!" podria ser més ensopit, de fet jo he estat molt anys en aquesta etapa, es podria dir que sóc novata en 3-6.
Sort que a l'escola tenim "petits, petits" i puc passar el "mono" fent una visita de tant en tant.

Gràcies per donar-me a conèixer el teu bloc. Com bé dius, en aquesta etapa tenim molt a dir i a ensenyar del que poden ser capaços els "petits".
Una abraçada.

Maria José ha dit...

Hola! sóc Maria José Cervelló, aquestes paraules del començament estan a la meva pàgina web, algú em va enviar un power point en castellà que tenia aquestes idees i jo el vaig retocar i ampliar i vaig buscar imatges per completar-lo. La veritat és que m'agrada llegir-ho de tant en tant i trobo que explica en poques paraules el sentiment de molts i moltes mestres que treballem a Infantil i que de vegades no ens sentim prou valorats ni pels companys dels "grans" ni per molta altra gent que es pensa que només aguantem els nens i nenes.Gràcies per posar l'enllaç en el teu bloc!
Maria José