La història d'un nen petit

Una vegada un nen petit va anar a l'escola.
Ell era molt petit i aquesta era una escola molt gran, però quan el nen va descobrir que ell podia anar a la seva classe amb només entrar per la porta d'enfront es va sentir feliç, i l'escola no li semblava tan gran al cap i a la fi.

Un matí, estant el nen a l'escola la mestra va dir: "Avui farem un dibuix", Que bo!, va pensar el nen, li agradava molt dibuixar, ell podia fer moltes coses; lleons i tigres, gallines i vaques, trens i vaixells; i va treure la seva caixa de llapis i va començar a dibuixar.
Però la mestra va dir, -Un moment! No comenceu encara! -i ella va esperar fins que tots semblaven estar preparats.
Continuar llegint...


El nen petit va mirar la flor de la mestra i després va mirar la seva pròpia, li agradava més la seva flor que la de la mestra, però no ho va dir. Només va girar el seu paper i va dibuixar una flor vermella amb la seva tija verda igual que la de la mestra.

Llavors un altre dia quan el nen obria la porta de la seva classe, la mestra va dir, -Avui farem alguna cosa amb fang.
Que bo! va pensar, m'agrada molt el fang.
Ell podia fer tota classe de coses amb el fang, serps i elefants, ratolins i ninots, carros i camions i va començar a punxar i estirar la seva bola de fang.
Però la mestra va dir -Espereu! no és hora de començar. I ella va esperar fins que tots semblaven estar preparats.
-Ara, -va dir la mestra- farem un plat. Que bo! va dir el nen, m'agrada molt fer plats i va començar a fer plats de diferents formes i mides.
Però la mestra va dir -Espereu! Jo us ensenyaré com. I ella els va ensenyar a tots com fer un plat profund . -Aquí teniu, -va dir la mestra, -i ara ja podeu començar.

El nen petit va mirar el plat de la mestra i després va mirar el seu propi. A ell li agradava més el seu plat que el de la mestra, però no li va dir. Va convertir el seu plat de nou en una bola de fang, i va començar a fer un profund plat com el de la mestra.

I molt aviat, el nen petit va aprendre a esperar i a mirar, i a fer coses iguals a les de la mestra i molt aviat, va deixar de fer les seves creacions.

Llavors va passar que el nen petit i la seva família es van mudar a una altra casa, a una altra ciutat i el nen petit va començar de nou a una nova escola.
Aquesta, era encara més gran que l'altra i no tenia la porta de la classe cap al carrer, havia de pujar grans escales i caminar per un llarg passadís per arribar fins a la seva classe.

I el seu primer dia de classe la mestra va dir: -Avui farem un dibuix. Que bo! va pensar el nen petit, i va esperar que la mestra li digués què fer, però la mestra no va dir res, només caminava dins de la classe.
Quan va arribar on ell estava, li va dir: -No vols començar el teu dibuix? -Sí! -va dir el nen.
-Què és el que farem? -Jo no ho sé fins que tu ho facis, -va dir la mestra.
-Com ho faig va preguntar el nen petit? Com tu vulguis, -va contestar la mestra.
-I de qualsevol color? -va preguntar el nen petit. -De qualsevol color, -va dir la mestra.
-Si tots fem el mateix dibuix i utilitzem els mateixos colors, com sabré quin és quin i qui ho va fer?.
-Jo no sé -va dir el nen petit, i va començar el seu dibuix; una flor vermella amb la seva tija verda.

HELEN E. BUCKLEY
"SOPA DE POLLO PARA EL ALMA"